Pierre Bélanger, ahir va parlar a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya sobre el paisatge com a motor de l'urbanisme
Ahir al vespre va tenir lloc una interessant conferència sobre la visió del paisatgisme en les infrastructures urbanes. Apart del fet que aquest temple de l'arquitectura teòrica que és l'IAAC i el seu gabinet de comunicació presentessin el ponent com a arquitecte (en realitat, és paisatgista i aprofita qualsevol ocasió per mostrar-se'n orgullós), la veritat és que la sessió va ser molt ben conduïda.
La seva visió de la ciutat com a fet ecològic l'allunya de posicions fonamentalistes, panells solars i hortets urbans. En canvi, Bélanger planteja l'ecologia com una disciplina que construeix territori urbà i que l'explica com a model de fluxes oberts.
Els seus estudis plantegen solucions a escala regional o nacional i sempre tenint en compte dinàmiques de fluxes (de gent, d'energia, de materials, de rebuig, de negoci...) Perquè fer un hortet de 20 m2 si pots fer una piscifactoria de 200 hectàrees? Els americans pensen gran.
Per a Bélanger, els dissenyadors de ciutat hem de deixar de pensar en les façanes, línies i carrers per a concentrar-nos en els elements que realment poden donar-li sentit a la ciutat: topografia, hidrologia i biologia són eines que donaran resultats més adequats -i per tant, duradors, econòmics i sostenibles- que les grans infrastructures d'enginyeria civil que -segons l'autor- fracassen tot sovint a pesar del gran cost que signifiquen.
La seva proposta per a protegir algunes zones inundables holandeses destruint defenses clàssiques i modificant usos del sòl per allotjar inundacions controlades i augmentar la rendibilitat del sòl era molt interessant perquè precisament era realista, no (només) una volada de coloms.
La seva proposta professional consisteix en estudiar els problemes a escala teritorial per acabar dedicant atenció als detalls que no es veuen però que defineixen els fluxes en una ciutat i resolen aquells conflictes: Per a Bélanger, és més rellevant conduir bé les aigües pluvials amb un embornal que recarregui aqüífers per evitar contaminacions al litoral, que no pas dissenyar una font que guanyi el premi FAD.
Em pregunto si aquest discurs té futur a Barcelona.
Hola Albert! Jo, com que soc força ignorant tan en paissatgisme com en temes de "blogs", segurament la meva opinió no et servirà de gaire...però, tanmateix, des del meu punt de vista el que he vist sembla força "fresc", actual i dinàmic. Jo t'animo a tirar endavant amb aquest blog, això si, hauràs de ser molt i molt ràpid en alimentar-lo per a que no es quedi desfassat. Una pregunta; et pren molt de temps? Quina productivitat i objectiu persegueixes en aquest blog? Si ho tens clar i pots fer-ho, endavant Albert! Estic segur q millor que tu no n'hi haurà gaires i crec q aquests 13 anys d'experiència, ara et poden permetre "pensar molt més", "crear" i "parir" projectes que inclús pots compartir en aquest espai. Una abraçada. Eduard
ResponEliminaEl tema blogs està força be, el què passa és que ara tothom en te un i clar, no pots controlar-los tots, com a mínim a mi em passa, no controlo ni el meu.... ;-))
ResponEliminaÀnims, fes-te un lloc al mon blocs paisatgistes i endavant, per poc que pugui et seguiré.
http://jordichueca.blogspot.com/
Hola Albert, gràcies per donar-me l'oportunitat d'opinar. Potser penso com el Jordi que ara tothom en té un i que el "núvol" s'està fent tant gran que és difícil seguir-vos a tots, però em sembla que sí, que has de tirar endavant, que és una bona eina i si aconsegueixes que no sigui massa tècnic, que arribi a tots, que parli del gran i el petit, vull dir, no sé si m'explico. Aquest és el repte, des del punt de vista, fer-lo interessant per a quanta més gent millor (m'ajudaràs a cuidar el meu petit hortet urbà???, jajaja).
ResponEliminaUn petonàs. Esther.