16è Congrés de l'APEVC, a Malgrat de Mar

Ja s'acosta el Congrés de l'APEVC! El programa pinta molt interessant, també aquest cop.

El congrés és un dels moments més esperats per part dels professionals i amics del sector. Va ser un plaer fer-hi una xerrada sobre combinació d'espècies, ja fa uns anys.

EuroVegas - I al Papiol?

La proposta d'Euro Vegas ha generat reaccions de tota mena, en un sentit i un altre. Hi ha consens entre professionals del paisatgisme, urbanisme i ordenació del territori que el delta del Llobregat és un lloc massa fràgil com per allotjar una densitat de "soroll" d'aquesta magnitud. Val la pena escoltar l'alcalde del Prat pronunciant-se sobre el tema.

Dir que no és molt fàcil. Deixant de banda les discutibles implicacions sòcio-econòmiques del projecte, és molt estimulant agafar un mapa i pensar en una possible ubicació, com a exercici teòric d'ordenació territorial. Hauria de complir un munt de requisits: bones comunicacions, grans possibilitats de desnvolupament, poca fragilitat ambiental i al mateix temps molta visibilitat...

Hem fet de planificadors per un dia i tenim una proposta, com a mínim per a poder dir que ho hem intentat. Què hi dieu?

Curs de Direcció d'Obra en jardineria i paisatgisme

El centre Itsasmendikoi, juntament amb l'Associació Espanyola de Paisatgistes i l'Associació Espanyola d'Enginyeria del Paisatge ens han proposat d'impartir un parell de sessions del curs de direcció d'obra en jardineria.

Concretament, parlarem dels continguts del projecte des del punt de vista de la gestió de l'obra i del control de qualitat de diferents elements. Aviat penjarem els continguts a la web del despatx. De moment, aquí teniu el programa del curs.

És el segon cop que ens conviden a impartir classes a Itsasmendikoi, ja hi vàrem fer una sessió fa un parell d'anys.

Conferència de Pierre Bélanger a l'IAAC

Pierre Bélanger, ahir va parlar a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya sobre el paisatge com a motor de l'urbanisme

Ahir al vespre va tenir lloc una interessant conferència sobre la visió del paisatgisme en les infrastructures urbanes. Apart del fet que aquest temple de l'arquitectura teòrica que és l'IAAC i el seu gabinet de comunicació presentessin el ponent com a arquitecte (en realitat, és paisatgista i aprofita qualsevol ocasió per mostrar-se'n orgullós), la veritat és que la sessió va ser molt ben conduïda.

La seva visió de la ciutat com a fet ecològic l'allunya de posicions fonamentalistes, panells solars i hortets urbans. En canvi, Bélanger planteja l'ecologia com una disciplina que construeix territori urbà i que l'explica com a model de fluxes oberts. 

Els seus estudis plantegen solucions a escala regional o nacional i sempre tenint en compte dinàmiques de fluxes (de gent, d'energia, de materials, de rebuig, de negoci...) Perquè fer un hortet de 20 m2 si pots fer una piscifactoria de 200 hectàrees? Els americans pensen gran.

Per a Bélanger, els dissenyadors de ciutat hem de deixar de pensar en les façanes, línies i carrers per a concentrar-nos en els elements que realment poden donar-li sentit a la ciutat: topografia, hidrologia i biologia són eines que donaran resultats més adequats -i per tant, duradors, econòmics  i sostenibles- que les grans infrastructures d'enginyeria civil que -segons l'autor- fracassen tot sovint a pesar del gran cost que signifiquen.

La seva proposta per a protegir algunes zones inundables holandeses destruint defenses clàssiques i modificant usos del sòl per allotjar inundacions controlades i augmentar la rendibilitat del sòl era molt interessant perquè precisament era realista, no (només) una volada de coloms. 

La seva proposta professional consisteix en estudiar els problemes a escala teritorial per acabar dedicant atenció als detalls que no es veuen però que defineixen els fluxes en una ciutat i resolen aquells conflictes: Per a Bélanger, és més rellevant conduir bé les aigües pluvials amb un embornal que recarregui aqüífers per evitar contaminacions al litoral, que no pas dissenyar una font que guanyi el premi FAD. 

Em pregunto si aquest discurs té futur a Barcelona.

 

Tretze anys fent de paisatgista!

Aquest mes de març fa tretze anys que vaig començar a treballar pel meu compte com a paisatgista.

I tot i els temps durs que corren, no puc deixar de sentir-me afortunat de fer la feina que he triat i que estimo!