L'Ajuntament de Sevilla denuncia l'autor del "Mamotreto"

L'arquitecte alemany Jürgen Mayer ha estat denunciat per l'Ajuntament de Sevilla pel desviament pressupostari del projecte de la Plaza de la Encarnación, conegut popularment a la ciutat andalusa com "el mamotreto".

Evidentment quan una obra ha de costar 50 milions d'euros i n'acaba costant 110, alguna cosa hi deu tenir a dir l'autor del projecte. Però la cadena de responsabilitats és llarga i caldria seguir-la tota:

El projecte va guanyar un concurs d'idees al 2004 que especificava el cost màxim. Si la idea era irrealitzable o no estava ben calculada, el jurat no hi tenia res a dir?

I l'Ajuntament, en les consecutives fases de concreció, no va fer-ne un seguiment? Es va auditar el projecte abans de licitar-lo? Quan es van aprovar el projecte modificat, els Regidors no sabien el que votaven?

 

La cadena de responabilitats no es pot limitar a l'autor de la masturbació mental:

Hi va haver un jurat que li va riure la gracieta al Sr. Mayer, uns serveis tècnics que van avalar la solució constructiva amb els coresponents informes, una administració que va contractar els serveis professionals d'uns directors d'obra, una constructora que va veure el despropòsit i n'ha tret el seu profit... i ara l'Ajuntament pretén rentar-se la cara posant-li una denúncia l'autor del croquis inicial.

Que important és que els nostres clients client tinguin les idees clares!!!

Sis anys del Parc de Can Robert

 
Aquesta Setmana Santa hem visitat el Parc de Can Robert, a Sitges, sis anys després d'haver-ne acabat les plantacions. Revisitar obres pròpies és gratificant, permet millorar de cara al futur.

 
 

Per exemple, hem vist que els pins i les casuarines de la mota estan creixent a bon ritme, així com la majoria d'arbustives. En canvi, els arbres de les plataformes de sauló, especialment les tipuanes i els  til·lers, no s'han desenvolupat al ritme esperat.


A falta de proves, la clau cal buscar-la en la combinació de base argilosa i paviment de sauló. El sauló, a mesura que es meteoritza i es compacta esdevé cada cop més impermeable. Si la base sobre la que seu també ho és, els arbres no es poden desenvolupar.


De cara al futur, caldrà plantar els arbres sobre el sauló només si estem segurs que les arrels podran explorar una base porosa, estable i airejada

16è Congrés de l'APEVC, a Malgrat de Mar

Ja s'acosta el Congrés de l'APEVC! El programa pinta molt interessant, també aquest cop.

El congrés és un dels moments més esperats per part dels professionals i amics del sector. Va ser un plaer fer-hi una xerrada sobre combinació d'espècies, ja fa uns anys.

EuroVegas - I al Papiol?

La proposta d'Euro Vegas ha generat reaccions de tota mena, en un sentit i un altre. Hi ha consens entre professionals del paisatgisme, urbanisme i ordenació del territori que el delta del Llobregat és un lloc massa fràgil com per allotjar una densitat de "soroll" d'aquesta magnitud. Val la pena escoltar l'alcalde del Prat pronunciant-se sobre el tema.

Dir que no és molt fàcil. Deixant de banda les discutibles implicacions sòcio-econòmiques del projecte, és molt estimulant agafar un mapa i pensar en una possible ubicació, com a exercici teòric d'ordenació territorial. Hauria de complir un munt de requisits: bones comunicacions, grans possibilitats de desnvolupament, poca fragilitat ambiental i al mateix temps molta visibilitat...

Hem fet de planificadors per un dia i tenim una proposta, com a mínim per a poder dir que ho hem intentat. Què hi dieu?

Curs de Direcció d'Obra en jardineria i paisatgisme

El centre Itsasmendikoi, juntament amb l'Associació Espanyola de Paisatgistes i l'Associació Espanyola d'Enginyeria del Paisatge ens han proposat d'impartir un parell de sessions del curs de direcció d'obra en jardineria.

Concretament, parlarem dels continguts del projecte des del punt de vista de la gestió de l'obra i del control de qualitat de diferents elements. Aviat penjarem els continguts a la web del despatx. De moment, aquí teniu el programa del curs.

És el segon cop que ens conviden a impartir classes a Itsasmendikoi, ja hi vàrem fer una sessió fa un parell d'anys.

Conferència de Pierre Bélanger a l'IAAC

Pierre Bélanger, ahir va parlar a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya sobre el paisatge com a motor de l'urbanisme

Ahir al vespre va tenir lloc una interessant conferència sobre la visió del paisatgisme en les infrastructures urbanes. Apart del fet que aquest temple de l'arquitectura teòrica que és l'IAAC i el seu gabinet de comunicació presentessin el ponent com a arquitecte (en realitat, és paisatgista i aprofita qualsevol ocasió per mostrar-se'n orgullós), la veritat és que la sessió va ser molt ben conduïda.

La seva visió de la ciutat com a fet ecològic l'allunya de posicions fonamentalistes, panells solars i hortets urbans. En canvi, Bélanger planteja l'ecologia com una disciplina que construeix territori urbà i que l'explica com a model de fluxes oberts. 

Els seus estudis plantegen solucions a escala regional o nacional i sempre tenint en compte dinàmiques de fluxes (de gent, d'energia, de materials, de rebuig, de negoci...) Perquè fer un hortet de 20 m2 si pots fer una piscifactoria de 200 hectàrees? Els americans pensen gran.

Per a Bélanger, els dissenyadors de ciutat hem de deixar de pensar en les façanes, línies i carrers per a concentrar-nos en els elements que realment poden donar-li sentit a la ciutat: topografia, hidrologia i biologia són eines que donaran resultats més adequats -i per tant, duradors, econòmics  i sostenibles- que les grans infrastructures d'enginyeria civil que -segons l'autor- fracassen tot sovint a pesar del gran cost que signifiquen.

La seva proposta per a protegir algunes zones inundables holandeses destruint defenses clàssiques i modificant usos del sòl per allotjar inundacions controlades i augmentar la rendibilitat del sòl era molt interessant perquè precisament era realista, no (només) una volada de coloms. 

La seva proposta professional consisteix en estudiar els problemes a escala teritorial per acabar dedicant atenció als detalls que no es veuen però que defineixen els fluxes en una ciutat i resolen aquells conflictes: Per a Bélanger, és més rellevant conduir bé les aigües pluvials amb un embornal que recarregui aqüífers per evitar contaminacions al litoral, que no pas dissenyar una font que guanyi el premi FAD. 

Em pregunto si aquest discurs té futur a Barcelona.

 

Tretze anys fent de paisatgista!

Aquest mes de març fa tretze anys que vaig començar a treballar pel meu compte com a paisatgista.

I tot i els temps durs que corren, no puc deixar de sentir-me afortunat de fer la feina que he triat i que estimo! 

Euro Vegas al Baix Llobregat?

Des del punt de vista tècnic, paisatgístic i urbanístic, hauria de ser possible integrar un projecte de macro-entreteniment com el plantejat en un entorn com el del Baix Llobregat.

Però és això el que està buscant el promotor? Li interessa un projecte sostenible on el paisatge del delta del Llobregat existent sigui un valor a realçar? Coincideix amb el seu projecte empresarial?

Recomano aquesta entrevista a Catalunya Ràdio, d'uns cinc minuts. D'aquest tema, en seguirem parlant, possiblement.

 

Cerveseria "al fresco"

La cerveseria Moritz de la Ronda de Sant Antoni va construir aquest mur verd al pati interior, a l'any 2008.

El projecte va ser fet per Patrick Blanc mitjançant la seva coneguda tècnica del cultiu sense substracte, en el marc d'una restauració de l'edifici conduïda pel despatx de Jean Nouvel.

Veient el resultat, passats quatre anys, el conjunt fa impacte, però ésevident que la planta hi viu estressada. S'hi endevinen reposicions recents, i el recobriment és escàs en algunes zones.

D'acord, el pati és molt ombrívol i Barcelona no té la pluja bondadosa de Paris, però... vol dir que no aniríem millor amb una mica de terra, Sr. Blanc?

També sorprèn la manca de previsió pels accessos al propi mur verd, no hi ha possiblitat d'instal·la-himecanismes elevadors.

Per cert, quan hi aneu, demaneu per beure la cervesa fosca Epidor. Una meravella, nèctar per als sentits, injustament desconeguda.

Caos de serveis, ara al Poblenou

L'avaria que estan patint els veïns del Poblenou serà una epidèmia. Amb la situació caòtica del subsòl barceloní i la densitat de xarxes de tota mena que el creuen, és un miracle que aquestes coses no passin cada dia.

L'espai disponible és escàs i les infrastructures de serveis, nombroses. Cada companyia ho resol gestionant com pot l'espai que li ha deixat la companyia anterior. No sempre és possible respectar les separacions de seguretat entre xarxes. 

Distribució d'aigua, de telèfon, d'electricitat, de gas, clavegueram, semàfors, enllumenat públic, parquímetres, xarxes de reg dels espais verds, fibra òptica, cartells "inteligents"... A la majoria de voreres no hi ha espai per a tanta improvisació. D'on treurem aleshores els 40 m3 de sòl útil que necessita cada arbre?

Sorprenentment, l'urbanisme regula fins al darrer milímetre les volumetries i característiques dels elements aeris de la ciutat. 

Perquè no comencem a planificar -també- l'ús dels subsòl? 

S'aixeca el teló!

Comencem el treball de camp pel Concurs de les Portes de Collserola, enmig d'un fred intens. Fotografia presa a la part baixa de la muntanya, entre la ciutat i la carretera de Roquetes.